EL CINEMA FANTÀSTIC
Aquests dies a classe hem estat mirant dues pel·lícules del gènere fantàstic anomenades: Big Fish i Amelie.
El cinema fantàstic és aquell gènere de pel·lícules que tracta temes com la màgia, el món de la fantasia, les criatures inexistents o irreals i en ambients que no són gaire realistes. Cal destacar que aquest gènere neix de la literatura fantàstica per això en rep moltes influències.
Alguns subgèneres d’aquest gènere són: la fantasía èpica, el cinema de superherois i el cinema d’aventura on intervenen elements sobrenaturals (normalment diriges a un públic més aviat infantil).
BIG FISH
FITXA TÈCNICA
Títol original: Big Fish
Any: 2003
Durada: 126 minuts
País: Estats Units
Director: Tim Burton
Guió: John August
Gènere: drama fantàstic
SINOPSIS
William Bloom no té gaire bona relació amb el seu pare Edward Bloom. Al saber que el seu pare té una malaltia terminal, torna a casa seva per passar els seus últims moments amb ell. Una vegada més en William es veurà obligat a escoltar les seves inacabables històries de la joventut (que mai ha sapigut realment si són vertaderes o fictícies).
Però en aquesta ocasió, William tractarà d’investigar coses que li permetran conèixer de la millor manera al seu pare el seu pare explicarà barrejats.
AMELIE
FITXA TÈCNICA
Títol original: Le fabuleux destin d’Amélie Pulain
Any: 2001
Durada: 120 minuts
País: França
Director: Jean-Pierre Jeunet
Guió: Guillaume Laurant, Jean-Pierre Jeunet
Gènere: comèdia dramàtica
SINOPSIS
La protagonista d’aquesta pel·lícula, Amelie, no és una noia com les altres. Ha viscut experiències com: veure el seu peix de colors lliscar cap a les clavegueres, veure a la seva mare morir a la plaça de Notre-Dame i veure al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom que té al jardí.
A més a més, a mida que va creixent es va converteix en cambrera d’un bar de Montmartre.
Al fer vint-i-sis anys, Amelie descobreix el seu objectiu a la vida: arreglar la vida als altres. Així ho fa, sense que s’adonin, amb les persones del seu entorn. Aquesta missió es veu afectada per l’arribada d’un noi peculiar (Nino Quincampoix) que té dues feines: en un túnel del terror i en un sex-shop. L’objectiu d’en Nino és identificar a un home que apareix en una foto d’un fotomatón però la seva búsqueda es veu interrompuda per Amelie. A Amelie li encanta en Nino, però prefereix fer-li alguns jocs abans de descobrir-se de veritat.
COMPARACIÓ DE LES DUES PEL·LÍCULES
BIG FISH
- Els colors que apareixen els les escenes més tranquiles i alegres són més aviat saturats. En canvi en escenes on la situació és tensa o difícil pels personatges els colors solen ser més foscos i poc saturats.
- La música té un paper molt important ja que ajuda a situar-se en els contextos de les situacions.
- Ambients gòtics i ombrívols.
- En les anècdotes del protagonista hi ha molts colors, lluminositat i fantasía. En canvi en la història real tot és més tènue.
- Apareixen molts flashbacks quan es fa referència a històries del passat que el pare explica al fill.
AMELIE
- El color és molt important en aquesta pel·lícula: destaquen colors vius com el vermell, el taronja i el groc, combinats amb tons de blau o de verd.
- La música fa d’acompanyament a la història.
- En la majoria de les escenes es troben travellings (dóna moviment i ritme a la història).
- També apareixen primers plans per mostrar expressions dels personatges, ja que una de les característiques principals de la pel·lícula és la expressivitat dels personatges.
WEBS INTERESSANTS:
No hay comentarios:
Publicar un comentario