El Cinema Bèl·lic
El gènere
bèl·lic es aquell en que pertanyen pel·lícules y series de televisió que
centren la seva historia en guerres i des de la seva invenció, va quedar patent
que el cinema podia ser un mitjà que permetés arribar a grans quantitats de
gent d'una manera ràpida i relativament senzilla.
Durant la Guerra
Civil espanyola els dos bàndols van fer servir artistes per a tasques de
comunicació o el reforç de la moral de combatents i civils.
Durant la Segona
Guerra Mundial els països bel·ligerants van continuar utilitzant la pantalla
gran com a via per transmetre a les seves tropes i habitants l'esdevenir de la
campanya i consciència de les necessitats per a la victòria en el conflicte,
tot això gràcies als reportes de guerra.
Anys desprès a causa
de la Guerra de Vietnam el cine bèl·lic va anar en decadència, però poc després
va tornar a ressorgir, fent que el protagonista guanyi en la pantalla.
Al cap d’uns anys
apareix un corrent en que es mostra el soldat com a persona amb sentiments i
temors, a més dels nombrosos dubtes que li provoca la guerra.
Característiques
El gènere bèl·lic representa els
conflictes armats i fets de militars estratègics i tàctics durant els
conflictes en el camp de batalla on sorgeixen espies i defensors d'exèrcits qui
utilitzen les seves tècniques militars per vèncer l'enemic.
La representació dels personatges bèl·lics són caracteritzats per l'expressió de sentiments de poder o humilitat.
Els antagonistes busquen el benefici de la col·lectivitat i son víctimes dels subjugadors a qui s’enfronten.
Evolució
La primera part abasta des de finals del
segle XIX i fins a començaments de la Primera Guerra Mundial (en 1914), on
tenim produccions com Tearing Down the Spanish Flag (1898), considerada com una
de les primeres produccions del gènere, on ens parlen de la guerra Cubana
(1989).
La segona part es centraria en els
successos esdevinguts pròpiament a la Gran Guerra, en la qual es van fer films
com Over the Top (Over the Top, 1918).
La tercera ens mostra l'esdevingut
abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial, en la qual es van fer
cintes com Confessions of a Nazi Spy (Confessions of a Nazi Spy, 1939).
Finalment tenim la quarta part en la
qual veiem els conflictes bèl·lics esdevinguts durant la segona meitat del
segle XX, de la qual tenim pel·lícules com Apocalipsi ara (Apocalypse Now, 1979).
El cinema bèl·lic va fer un pas més quan
van evolucionar encara més els efectes especials, ja que les escales de les
batalles ja no serien locals, mundials o entre espècies, sinó que ara serien
entre civilitzacions. El millor exemple d'això és la saga de la Guerra de les
Galàxies, la qual va començar en els anys 70 amb Star Wars: Episodi IV - Una
nova esperança (Star Wars: Episode IV - A New Hope, 1977).
Avui dia, la producció de pel·lícules
bèl·liques es torna a centrar en històries darrere de la guerra i tracta
d'explicar-versions més personals dels successos.
